molt bon dia!!

que dir-vos, que explicar-vos, que transmetreus... ( veureu que hi han mil faltes, aqui els teclats son ben diferents, fins i tot mes senzills, ja que no hi ha accents, guions... es un alter mon I un altra manera de funcionar) de fet, una de les coses que estic aprenent aqui, es que tot ho fem per funcionalitat, si es coses funcionen les fem, sino, le sdeixem de fer, igual passa amb els processos mentals, una s habitua a funcionar d una determinada manera perque en un moment de la vida, li ha funcionat, fins que arriba el dia que allo que funcionava deixa de fer ho i aleshores, ve el repte, CANVIAR!! I no es gens facils perque els vells patrons intenten fer pas, intenten encobrir el veritable ser que som, i com a ser que som, som process, i es en el process on un esdeve qui es en cada moment.

L altre dia observant a unes dones d aqui, pensava en escriure el que em transmetien, i vaig sentir que l experiencia te que ser escrita en el moment en que esta sent viscuda, I fins I tot en el moment en que l escribim deixa de ser experiencia viscuda, perque l anostra atencio esta en escriure, tot i aixi es ben cert que podem viure el quee scribim, pero aquest acte, sempre sera una experiencia tenyida per les paraules, I quan l experiencia es narrada, escrita, deixa de ser experiencia veritable, en el moment en que posem un nom, estem fixant l experiencia, I l experiencia sempre es movement, potser es tracta  d escriure amb movement.. be,,, son reflexions que em sorgeixen i que m agrada compartir amb vosaltres.

Ahir vaig entrevistar a dos budistes per la tesis, va ser una experiencia meravellosa, son essers entranyables, amb una llum que brilla per si sola. tot i aii crec que necessitaria dues o mes vides per poder copsar tot el que hi ha darrera de les seves mirades. vaig observer que ells parlen des de una posicio teorica, des de una disciplina que els ha fet sder qui son, en porces, ja que dediquen molts anys, de fet tota la seva vida a estudiar els textes de buda \, alhora que  mediten I compleixen amb la doctrina budista. Vaig entendre, que segueixen algu, que posen la seva fe en algu, i des de aquella fe que li transmeten, ells  s entreguen a l experiencia, el cami que segueixen d una rectitud incredible, es per dues finalitats, n hi ha uns que es per experimentar e buit i els alters per experimentar que tot esta unit en un sol atom. es meravellos, observar com el ser huma, dedica la seva vida a l autodescoberta, a la rectitude, a la contemplacio, per arribar a ser allo que ens un s llibres asagrats es descriu.

la pregunta que s em genera, es una mica contradictoria, estan segurs que arribara aquests estat? ells son buda? vull dir, ells segueixen uns pasos que un home va descriure per poder obtenir el nirvana, i si, esta be, seguir els pasos, si tens fe en que allo es produira, de ben segur que seguiras tots els rituals perque aixo pasi, el fet esta en que els son ells I buda es buda. Si segueixen algu, els pasos d algu, deixen de seguirse  asi mateixos, per esdevenir el que un alter va ser. aixo no li true magia ni merit, ja que tothom es lliure de fer el seu cami, pero em plantejava, si es possible no seguir a ningu, seguirse a un mateix i autodescobrirse, perque nomes un, en el seu interior te la seva veritat. si imiten algu altre, viurem la veritat d un altre, I aquesta veritat mai sera nostra, en canvi si desvetllem les nostres pro\funditats, si indaguem en el nostre esser, alla descobrirem qui som, I aquests qui som, es un porces, es un esdevindre, ja que som els mateixos que ahir I diferents alhora.

S em plantejen tantes questions, enton a l espiritualitat, a la religio... perque la necessiten? de ben segur que el que neceessitem son uns valors forts, uns valors que ens parlin des de la bondat, des de el cor, des de la compasio, des de l amor, la integritat I la igualtat entre els essers humans, necessitem creure en l esser huma com a esser huma, i quen ens respectem, quan veritablement poguem comprendre a l alter, sentir compassion cap a ell, admiracio fins I tot, transformarem les coses. la societat es crea en base a les relaciosn que establim els uns amb els alters, per tant tots som la socientat i en cada gest, en cada Mirada que fem cap els alters, fins i tot cap a nosaltres mateixos estem edificant la societat, creant el lloc on vivim.

quan un descobreix qui es, quins son els moviments e la seva ment, amb que ens identifiquem, en que pensem, perque pensem el que pensem, perque sentim el que sentim, per a que ho estem fent, poc a poc ens anem autodescobrint, i aquests proces dura tota una vida, de fet si creiem en la reencarnacio, dura totes les vides, perque per molta feina que fem d autodescoberta, sempre hi hauran aspects nostres que no coneixerem, som eterns i ens qeusta eternitat teni que trobarnos i desvetllarnos, per prendre consciencia de qui veritablement som, se que es una cami dur, jo dic aixo, epro tambe estic en el cami, de fet tots els humans que apostem per aquests repte de saber qui som, de creixer en cada moment, sabem que sempre estem en transicio, que sempre estem en process, perque tot es movement, res esta quiet, mai.

L altre dia, baixava pel carrer de Dharamsala (el nord de l india, ciutat on viu el Dalai Lama) I just parlava amb  l aleix d anar a visitarlo, a veure si hi hagues la posibilitat de parlar amb ell, i de sobte, totes els cotxes es paren, esdeve un silenci sepulchral, les persones del carrer s aturen I mostren cares d estupefaccio, d meravella, I si... el dalai lama, pujav en cotxe pel carrer, escoltat per dos cotxes de la policia.  Jo com uan participant mes de l acte, vaig atendre amb la Mirada, vaig aproparme a veure el cotxe a sentir el que sentien aquelles persones, a notar que es el que jo tambe sentia, a poguer fins i tot olorar els sentiments que semblava que sortie de dins del seu cotxe. A traves del vidre, una cara somrient una Mirada pacifica, rica, plena, armoniosa, infinita, un somriure que captivava, ues faccions sinceres, armoniques, justes, serenes, profundament amoroses, es el que desprenia el dalai lama. un home pur. Despres de sentir tots aquests sentiments, un sensacio de pau, de profunda pau I equanimitat, un equilibri perfecte, vaig analitzar el perque sentia el que sentia, que havia passat en mi perque aquesta sensacio m embriagues tot el cor I l anima. Era el dalai lama? eren les emocions de les persones? era jo? era el context? eren els atoms carregats de bondat I les particulees repetes d amor I confianca? que era?

Be, era tot... era fins i tot el sol que sortia, que comencava a iluminar tot el poble, perque totes les coses, tots els factors que hi han interven en la formacio i creacio de la realitat, anant una mica mes enlla, m atreviria a dir, que jo faig facilitar l experiencia, de ben segur que si per mi el dalai lama no em despertes curiositat, fins i tot admiracio, jo no hagues perms que aquesta experiencia fos experimentada per mi, ja qeu hagues ates a alters coses que disten del que jo finalment vaig sentir. La magia d aquest acte rau, en que si jo puc sentir aixo quan veig el Dalai Lama, vol dir que per mi mateixa tambe ho puc experimentar, com fert ho? com fer que aquesta pau eternal, aquest sentiment d equilibri total s apoderi de la meva essencia, sense e reflex d algu, que em permeti projectarmi per experimentar ho... be, aquei esta el repte... sentoq eu si no fem aquest pas, de reconeixens a nosaltres, de ser conscients, que el mon, es creacio, que tot elque fem ho fem nosaltres, res canviara, si jo en aquell moment hagues cregut porfundament que aquest sentiment m el produia el dalai lama, hagues anat a fer un curs amb ell, hagues depositat les meves habilitats en les seves mans, ja que per questes simple acte, vol dir que jo no tinc la capacitate de fer ho I en canvi ell si.... es ben curios com funcionem I es ben curios descobrirme en aquesta india infinita, amb mirades infinites I misteris insondables, misteris que cada dia els mirem als ulls, pero pocs son els dies que tenim la valentia d adintrarnos dins d ells.
que l amor I la pau brillin en nosaltres, que donem el millor del que som als alters I trascendim, simplement trascendim del jo a l alter, I es en aquest punt on trobarem el nosaltres.

mil abracades des de Dharamsala.