me cuesta escribir cosas que son sólo para mí. tengo que recordármelo. que no importa. que todo está bien. que todo está aquí. que todos somos uno y que...
que lo importante es amar. amar-se. amar-nos. y estar como se está. y ser como se es.
y aceptar las presencias. la presencia del otro. la presencia de lo ajeno. la presencia de lo desconocido. y amar, sobre todas las cosas, el misterio.
me voy.
me voy de viaje.
me voy a la India. de nuevo.
para empezar. y seguir. y también acabar.
quiero que vengáis conmigo. os llevaré conmigo.
no os faltaré. no me faltéis.
os quiero.
Jo Sóc una de les persones que t'acompanyo des d’ el Aquí i Ara. Des de que vaig saber que marxaves a la Indià vaig sentir que aquest era un viatge en el que t’ajudarà en connectar en moltes coses del teu present, del teu estar, del ter Ser... El País en si ja saps com és i en el seu dia et vas despedir d’ell dient que tornaries, ara per ara vas i no saps a que, però perquè saber el què vas a fer? Que millor ara que pots viure sense saber el què, el com i el perquè.... Deixat portar, les teves energies i bones vibracions et portaran pel bon camí i et deixaran caure en les mans de les persones que et necessites i tu d’elles tambè.
ResponderEliminarGAUDEIX del que et ve per davant. Aprofita que vas en un món on tothom mira endavant....
MIL Petons!
Cristina.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarJo també vinc amb tu, Ary!! Un es en cada altre, per sempre.
ResponderEliminarEm fa feliç saber-te fent camí, buscant vessar per la paraula el misteri que et fascina, allò que t'inspira i que se't descobreixi a cada gest.
Cap por, cap dubte, cap recança, marxa amb tota la teva força, el teu coratge i el teu amor.
I escriu, Ary, escriu.i segueix contruïnt la teva identitat vital, i ajudant-nos des del compartir de la teva saviessa. Obre els ulls i que la vida et mostri sempre el camí que has de seguir per ser qui has de ser! T'ho desitjo de tot cor!
Una abraçada llaaaaarga fins la tornada!
Sempre amunt, i sempre ENDAVANT, Ary!!! :))
Ari, creia poder-me despedir de tu amb una simple trucada de telèfon, ara recordo que la setmana passada vaig enviar-te un whastapp amb una despedida així simbòlica... ara sé perquè... :) Ho sabies que aniria tard, potser?
ResponderEliminarViu cada segons a la teva índia! Pensa el que vols que segur que ho trobes i et troben... Ets especial i bé que ho saps! Hem fa feliç saber que d'aqui un temps ens retrobarem allà! Ho farem!
Un petonàs enorme de la teva germana de Viladrau!
Gaudiu molt d'aquest viatge!